Something inside this heart has died.

I'm in ruins. 

M'he donat compte que no sóc tan llesta com em volia creure. Bé, si de fet tot el que m'he volgut creure precissament ha estat per doiuda més que per altra cosa. No ho he volgut veure, i com si no ho veia, no ho creia, no existia. Però la realitat sempre, sempre surt a la llum. 

Fins avui estava en un Schrödinger continu, on coexistien:

a) No sóc més que un cop de vent que com un huracà va entrar de cop i volta a la teva vida sense demanar ni permís, que ha volgut ampliar forçadament s'estoneta que tu estaves disposat a compartir amb jo. Que en el teu cor n'hi ha una altra persona, ja hi era d'abans, i tu sabies perfectament que jo no arribaria mai a la seva altura. Que darrera el "no estic preparat per tenir res sèrio" faltaven dues paraules clau que eren "amb tu". Perquè estic rompuda i no tenc res per oferir. De fet, crec que mai ho he tengut, igual que mai t'he tengut. Potser ni t'he arribat a agradar. Però has vist que jo si que anava cap endavant i t'he donat pena.

vs.

b) Que sí t'he agradat, però que ara no és el moment. Que arrossegues molt a molts de nivells i que tens un caos a sa teva vida. Que m'aprecies i per això mateix no me vols arrossegar dins de sa teva voràgine. Que potser hi ha una cosa dita xiuxiuejant que sí era certa i sí que era per jo. Que simplement ses teves pors han dit òstia això és too much i has reculat. Perquè sí que valc la pena per a tu i et sap greu no poder-ho intentar en aquests moments. Que tot lo que em vas dir és cert.

I jo, he oscil·lat entre a) i b) durant ja 20 dies. Amb un nus a sa gargamella i encara papallones al ventre. I hi ha hagut dies, que t'ho jur, he volgut creurer-me sa b). Per no matar la il·lusió. Per mantenir-te amb jo de qualque forma. Per no sentir-me tota sola. Per no sentir que en certa forma, em faltes i no tornaràs. Per no enfrontar-me a sa a), i veure que tot ha estat com un viatje que he fet jo tota sola. Que mai he pogut conjugar-te en primera persona del plural i que això mai ha estat ni una possibilitat de la teva baralla de cartes del futur. Que els xiuxiuejos són una mala passada de la meva ment o bé estàn dirigits a la persona que encara que jo no ho sabia, també era allà amb nosaltres, dins el teu cor i la teva ment.

Però poc a poc intent desfer-me de la b) i quedar-me amb la a). Ja que ara ho he vist més que mai. Jo no sabia de la seva existència fins fa un mes més o menys, i he pogut donar-me compte que primerament, és molt recent, i que en segon lloc però no menys important, jo no podré competir amb ella. Pareix fantàstica, i jo crec que encara et deu estimar. Així que no em queda altra que acceptar que tu i jo no serem mai un nosaltres, i seguir desitjant que siguis molt, molt feliç.  

Que tenc part de responsabilitat per haver entrat sense tocar a la porta primerament. Que vaig confondre amabilitat amb interès. Que, sent sincera, encara que sa b) fos certa,  jo segueixo estant rompuda i no et podré oferir mai allò que tu et mereixes, encara que mai m'he cansat d'intentar lluitar amb totes ses meves forces, en tots i cada un dels meus vincles. Que el mon se m'ha aturat i se m'ha caigut tantes vegades ja, que encara no sé d'on trec ses forces per tornar-lo a posar a rodar sempre i intentar sortir cap endavant en aquest camí dificultós que se m'està fent sa vida.

Que tenc part de responsabilitat per intentar escriure un guió d'una pel·lícula que no fos de por, sense veure que realment no estaves gaire convençut amb el teu paper de protagonista. I sóc jo la responsable de no haver après de ses pedres de sa meva motxilla i d'haver posat més carn al rostidor de sa que era convenient. 

I a dia d'avui et veig i sent que des de fora es nota que el meu cor corre cap a tu, que t'aprecio més de lo que convé, que vaig cap a tu com a mosquit a sa llum. Que quant més et conec, més em crides s'atenció. Que tot desapareix quan pas temps amb tu, encara que m'esforço un munter en que no, i intent seguir present i no focalitzar-me en tu. Però a vegades no me surt bé, i em descobreixo fent dois per intentar interessar-te. De veres vull ser només sa teva amiga, estar aquí per tu i que em deixi de fer mal aquella possibilitat que va existir només a la meva ment i al meu cor, durant un lapse de temps que ja no tornarà. Que se m'arrua s'ànima quan et veig fet pols i que no vull altra cosa que no sigui que siguis feliç.